Des que l’infant neix i possiblement abans, des del ventre de la mare, té una necessitat imperiosa d’aprendre, nodrir-se de l’exterior, explorar, manipular, conèixer, créixer i madurar.
Nosaltres, els adults, hauríem d’estar atents a les necessitats dels infants, hauríem d’acompanyar-los en el seus aprenentatges, hauríem d’estar atents tant a allò que fan, com a la manera com ho fan i al motiu per què ho fan, proporcionant elements, materials i espais que ajudin l’infant a créixer en un entorn potencialment ric en estímuls.
Les joguines que ens trobem al mercat solen ser de plàstic i la majoria d’elles tenen una finalitat molt concreta: prems un botó i apareix un pallasso, estires una corda i sona una dolça melodia… Els infants, però, aviat aprenen a utilitzar la joguina, i a vegades se’n cansen de seguida. Per tant, nosaltres hem de proporcionar altres materials que els facin pensar més enllà, materials que els obliguin a experimentar, descobrir, plantejar-se hipòtesis, buscar solucions, manipular, observar, construir i destruir…
La panera dels tresors és un cistell de vímet on posem objectes de la vida quotidiana escollits amb molta cura perquè l’infant els toqui, percebi el seu pes, la seva temperatura, les olors… estimula el pensament i la coordinació ull-mà-boca… és una activitat de concentració, exploració i atenció… es tracta de redescobrir el joc que al llarg de generacions han practicat els infants dins de casa seva. Per tant, hi podem posar objectes que no siguin perillosos, que no es trenquin amb facilitat i que l’infant no es pugui empassar.
És una activitat dirigida a infants d’entre 6 i 12-15 mesos, infants que s’aguanten asseguts sols no-caminants però que poden moure’s per a agafar els objectes que els cridin l’atenció. A partir del moment que l’infant camina ja és moment d’iniciar-se en el joc heurístic.
La panera ideal és rodona, d’uns 35cm de diàmetre i uns 8 d’alçada i sense nanses. L’assortiment idoni són 60 objectes. Els objectes han de ser nets (l’infant se’ls durà a la boca ja que és la primera via de coneixement i exploració). Cal tenir cura de presentar la panera d’una manera atractiva, amb els objectes ben distribuïts. Alguns d’aquests materials poden ser:
• Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes grans, pedra tosca, trossos grans de suro, pinyols grossos de fruita (préssec, alvocat…), nous grosses, esponja natural, llimona, poma, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d’arbre, taps de suro
• Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, alfombreta de ràfia, raspall d’ungles de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d’olor, brotxa d’afaitar, pedra “pómez”…
• Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs-daus-cilindres, anelles de cortina, mà de morter, pinça d’estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sargir, argolla de tovalló,raspalls, plats, culleres…
• Objectes metàl•lics: culleres, batedor d’ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d’infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites…
• Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic…: Moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d’ulleres, un tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d’espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, pots de cosmètica, llimes d’ungles, cintes de ras…
Podeu afegir-hi qualsevol altre objecte que no sigui una joguina i no resulti perillós per a l’infant, procureu que hi hagi compensació i varietat (ni massa objectes de fusta ni massa de metall, etc.).
El propòsit d’aquesta col·lecció d’objectes és despertar al màxim els sentits:
• Tacte: forma, textura, pes i temperatura a través del descobriment de la mà
• Olor: varietat d’olors
• Gust: cal vetllar per a que hi hagi una varietat de fruites
• Oïda: el so, la percussió, la fricció, el cruixit i l’absència de so o silenci
• Vista: color, dimensió, forma, lluminositat, brillantor
La durada de l’activitat és variable, però sol estar entre els quinze i els vint-i-cinc minuts. El cistell es col·loca a terra, a l’abast de l’infant, per tenir la possibilitat d’observar el seu joc. L’adult hauria de crear un ambient de calma i serenor, restar atent al joc de l’infant observant-lo sense intervenir però mostrant-se sempre disponible, observant els interessos i motivacions de l’infant, i anar renovant el material que es malmeti, substituint el material que no desperti l’interès de l’infant i rentant els objectes sempre que es consideri necessari. L’adult no intervé en l’activitat, qui la porta a terme és l’infant, l’adult és present com a punt de referència però no com a participant. Observeu a l’infant: què li agrada, què no li agrada, quins descobriments fa…
Més informació:
- El joc de la descoberta. Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d’in-fàn-ci-a núm. 22, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- Educar l’infant a l’escola bressol. Elinor Goldschmied. Col·lecció Temes d’in-fàn-ci-a núm. 31, Associació de Mestres Rosa Sensat.
- http://www.xtec.es/~ccols/panera/panera.htm