Durant la darrera setmana he estat observant les postures que els
nadons mantenien durant les sessions de joc.
Sempre començava posant el nadó assegut davant de la panera dels tresors, perquè pogués manipular els objectes des de aquesta postura i tenir una visió més completa del contingut de la cistella.
Arran del curs sobre la Emmi Pikler, se m'ha acudit aquesta reflexió:
Perquè l'acte de joc lliure ha de començar amb la meva intervenció, a priori?
Em pensava: "Et poso asseguda aquí davant perquè ho tinguis més fàcil, ja que sé que per tu mateixa encara no saps fer-ho"...
