el llibre gegant interactiu dels tres porquets

Amb la idea de fer un conta-contes  original i buscant una comunicació entre la història i el seu públic, va néixer aquest llibre gegant interactiu.

El llibre gegant és un regal per no estar asseguts escoltant amb les orelles bé obertes, la boca tancada amb una cremallera i el cul al terra, sino per participar activament al seu contingut.

És un llibre que dóna l' oportunitat d'escoltar el conte sent protagonista actiu:
un llibre - joc, per tocar, construir i imaginar.

"Els tres porquets" és el conte escollit per la seva  referència, com ens ensenya Bruno Bettelheim en el seu "El mon encantat", al procés de desenvolupament de cada infant.
Aquí estan els porquets amigurumis:
 



Mans a l'obre!
Els materials que hem utilitzat són tots naturals, inspirat com sempre a la pedagogia Waldorf i Montessori: cartró. paper, suro, teixits, feltre, fusta, llana.




El gran protagonista del joc per la primera pàgina és el velcro, amb el qual els nens poden enganxar les branques dels arbres sobre un collage de diferents textures que dibuixa el bosc.


Amb una mica de imaginació, he utilitzat les  pilotes amigurumis, presentades en un quadre de ous... que ja és un joc en el joc!( si us fixeu cada lloc del quadre té cosit un color diferent: cada pilota té la seva caseta).










La màgia de descobrir que la pilota no cau
i que es pot desenganxar, si la posem a sobre del velcro, dóna estímul per repetir l'acció d'enganxar-la i treure-la per tornar a posar-la en un altre lloc.
Un joc funcional d'experimentació.
 
















Per seguir amb el conte, demano a tots d'allunyar-se una mica i tornar a seure a la "catifa del mirador" per veure com com ha quedat el bosc amb la decoració que hem posat i gaudir-ne la vista.
Aplaudiments!!!
Ha quedat força bé... i l'hem fet nosaltres!

En els bosc els porquets juguen: hi ha un gronxador, una cremallera, una tela per amagar-se...












Les cases que han de construir els porquets per protegir-se del llop, les han de construir els nens mateixos, identificant-se completament amb els protagonistes de la història.
El porquet més petit prefereix fer el seu refugi ràpidament sense posar-hi massa esforç,  per poder seguir jugant i viure segons el principi de plaer. No pensar en el futur i en els perills de la realitat (el llop).
El porquet mitjà intenta invertir més temps, amb una construcció una mica més elaborada.
Però és el porquet més gran i madur el que és capaç de deixar el desig del jugar en segon pla i que pensa a les conseqüències futures.




La casa de palla del porquet mes petit és un joc molt senzill amb el paper de seda: esquinçar-lo i fer-lo volar. 
Les fustes per la segona casa és un joc de construcció amb envasos de iogurt que van  a dins d'un cartró marron.
El conte surt del llibre per apropar-se als nens, que bufen i bufen per ajudar el llop a tirar-les.


 
Aprofito per baixar una mica l'alt nivell d'exitació recollint tot el material utilitzat i  demano als nens de tornar a seure a la catifa del mirador poder girar pàgina.
L'efecte sorpresa és molt important!

 I txa txan....un "wow" dóna la benvinguda a la última pàgina amb la casa de totxo.





Estimular la percepció visiva  observant el que es veu (una ximeneia, un quadre, una finestra...) ens permet assimilar a quin punt està la història i ens prepara per allò que encara s'ha de fer.






Pensant a com donar pes a les caixetes de cartró  i als pots, se'm ha acudit la idea d' utilitzar el joc heurístic!
He posat tot el material ( pedres, pinces, pilotes de feltre i fusta, petxines, taps de suro, pinces...) en cistelletes. Hem d'omplir els pots introduint cada cosa al forat de la tapa.
Tot una experimentació amb el material, lliurement, d'omplir i, per alguns  més petits, buidar també.
Les caixes també es poden obrir per ficar-hi coses. Algunes però estan tancades perquè plenes de llenties  i fan un bon soroll. Es poden apilar i tirar...i finalment deixar amb els pots per muntar les parets de una casa com deu mana.
Què dic?
Hem arrivat a fer un palau de debó, amb juguines al jardí, piscina, cadires...

I el llop? després de caure al foc de la ximeneia...s'ha escapat al bany i no ha tornat mai més.




Gràcies a totes les famílies que han participat a la primera experiència del llibre gegant de la Casetta!
Gràcies a la Mamavaca que ens ha fet un lloc i ens ha donat la possibilitat de compartir-lo!
 www. lamamavaca.com
Gràcies a Daniela Seminara, per l'ajuda en el disseny i la construcció!
www.danielaseminara.com.




1 comentario:

kukunari dijo...

Fuimos toda la familia y nos lo pasamos genial! Muchas gracias Silvia!