Els nadons aprenen a moure sols, amb llibertat de moviment

Res del que fem nosaltres des de fora serà millor del que pot fer l’infant per ell mateix.
 Així us podria resumir la formació que vaig fer el darrere cap de setmana

sobre el desenvolupament psicomotriu del nadó segons la  Emmi Pikler.

És molt comú que ajudem als nostres petits a moure i que els ensenyem a seure i a caminar.  

Però és beneficiós per a ells?

Després d'anys d'estudis, l'especialista Emmi Pikler va concloure que el desenvolupament motriu sorgeix de manera espontània i que els ensenyaments dels grans poden no ser el millor per als nadons.
  Emmi Pikler (1902-1984) va ser una pediatra de Budapest que va dedicar la seva vida professional a la investigació del desenvolupament psicomotriu.
 L’Institut Lóczy és  avui conegut en tot el món com a l' Institut Pikler, centre de formació i recerca en aquest sector.

No és bo que els adults "ajudem" als nostres nens i els "ensenyem" a realitzar els moviments?  
A aquesta pregunta Emmi Pikler responia que "ajudar" als nens quan ells no estan preparats per realitzar certs moviments per si mateixos és perjudicial. 
I explicava que moltes vegades l'adult actua motivat pel costum: estem habituats a fer-ho, i això ens resulta habitual. Però que hi hagi l'hàbit no vol dir que sigui beneficiós. 
En el seu llibre "Moure en llibertat" la pediatra observa diversos inconvenients d'aquest ajuda modificadora de l'adult:
    * en primer lloc, en posar el nadó en una posició que no podria adoptar per si mateix l' obliguem a estar immòbil: no pot sortir d'aquesta posició;
    * en segon lloc, les posicions en les que el posem no són normals per a ell o ella i, com a conseqüència, la postura dels seus músculs serà forçada, amb tensió;
    * finalment, el nadó que hem posat en una posició a la qual no pot arribar  per ell mateix, només queda condemnat a dependre de l'adult per canviar de postura. Estarem fomentant la seva dependència de l'adult i frenant el seu desenvolupament autònom. A més, amb intervenció de l'adult, el nen perd etapes intermitjanes  al seu desenvolupament motriu, com el reptar o el gatejar, etapes que són necessàries abans d'adoptar postures noves i de conquerir destreses més avançades. 

Quina és la solució doncs per fomentar la intel·ligència motriu?

( Recordem que el cervell del nen fa les seves primeres sinapsis  amb el moviment en llibertat, manifestant la seva intel·ligència com a intel·ligència motriu que li servirà per  totes els aprenentatges futurs! 

Piaget docet)

LLIBERTAT DE MOVIMENT

OBSERVACIÓ DE L'ADULT

RELACIÓ AFECTIVA

= 

QUALITAT DEL MOVIMENT I CONFIANÇA EN SI MATEIX

Hi ha d’haver-hi un equilibri entre la llibertat de moviment de l’infant i la qualitat de la relació afectiva de l’adult.

El principi de la no intervenció costant per part de l’adult no vol dir neutralitat del mateix i no es deu en absolut a una manca d'interès en el nen.
Per contra, els adults festegen amb alegria l'avançament del nen com ho farien si ells haguessin intervingut en el desenvolupament de manera activa, amb presència afectiva. L’acompanyament respectuós de l’adult, atent, observador, i coreògraf de l’entorn es fa possible quan hi ha confiança en la seva intel·ligència motriu i el seu potencial.

El secret del centre era la metodologia  utilitzada, basada en el respecte a l’infant, i en un concepte d’infància competent, capaç de créixer i desenvolupar-se amb plenitud. La Pikler confiava en el desenvolupament autònom del nadó, entenent per autonomia, la capacitat de l’ésser humà per buscar recursos i estratègies que l’ajudin a superar els obstacles.

En aquest vídeo trobareu les 20 etapes del desenvolupament psicomotriu des del naixement fins a quan l’infant camina:
...quantes postures!

Un altre gran tema que preocupa molt els pares té que veure amb EL TEMPS per a cada etapa del desenvolupament. "El meu fill ja té 8 mesos però no sap donar-se la volta sol i posar-se boca abaix... he de preocupar-me?"

La Pikler, amb les seves observacions, posa en relleu l’ample marge de temps necessari per arribar a cada etapa del desenvolupament motriu, deixant clar un missatge: no hi ha cap pressa.

Ens diu que cada infant té el seu ritme d’aprendre a moure-se i una naturalesa pròpia.
Hi ha nens que, si no li surt, ho repeteixen i repeteixen fins que li surt (els que cauen i s’aixequen, que ho fan ràpid). Altres que, si no li surt, ho deixen per un temps i després hi tornen. I finalment hi ha nens que fan el pas quan saben de fer-ho bé a la primera (els que comencen a caminar i van poc a poc però molt controlats, precisos, sense mai caure).

 

És important  poder tornar a la postura que el nadó  domina (boca avall) i deixar-li tot el temps per a que pugui assimilar  les postures intermitjanes, investigant i experimentant el seu moviment lliure.

Hem de permetre que puguin experimentar PETITS perills.
Quan el nen arriba a fer tot sol, i el mirem donar-se la volta, gatejar, baixar una escala, caminant...hauríem en primer lloc de tenir una mirada còmplice.

Crec que  a vegades ens passem quan li repetim contínuament “molt béee” “bravoooo”, tot i que no poso en discussió que  ho diem com si estiguéssim lluitant amb ell i en sentíssim l'esforç.

Però si després ho farà per buscar la teva felicitat i la teva aprovació que no pas la seva?

Per acabar, trobo molt interessant el material Pikler per a inspirar el moviment  i  fomentar el desenvolupament psicomotriu  de manera autònoma.

 Tot és de fusta, gran diferència amb el Aucouturier, que utilitza molt material tou.
Per què?
Segons els piklerians el material dur convida més a una actitud d’estar a l’erta, centrat, calibrant el moviment.

L’infant té un impúls continuo d’estar en moviment.

Tot i així tenim la tendència de fer que els nens no es moguin i siguin immobilitzat en cotxets, motxilles, trones... El gran repte és de fer quadrar les necessitats dels nens amb les de l’adult, tenint consciència i coherència amb ho que és un nen d’aquesta edat: un ésser en moviment!