Diario Poppins: moviment i panera dels tresors


Durant la darrera setmana he estat observant  les postures que els nadons mantenien durant les sessions de joc. 
Sempre començava posant el nadó assegut davant de la panera dels tresors, perquè pogués manipular els objectes des de aquesta postura i tenir una visió més completa del contingut de la cistella.
Arran del curs sobre la Emmi Pikler, se m'ha acudit aquesta reflexió:

Perquè l'acte de joc lliure ha de començar amb la meva intervenció, a priori?
Em pensava: "Et poso asseguda aquí davant perquè ho tinguis més fàcil, ja que sé que per tu mateixa encara no saps fer-ho"...




He trobat molt útil sortir d'aquesta costum de posicionar el bebé assegut i començar la sessió de joc d' una altra manera: deixant el nadó en la postura que domina, la de boca amunt.
Espero que sigui el mateix a donar-se la volta boca avall i desplaçar-se per arribar  a la panera, sempre si ho desitja.
He estat observant que amb la postura boca avall el nadó té més llibertat de moviment i el joc de la panera esdevé un joc motriu que acompanya la manipulació dels objectes.
Les cames, el tronc, els braços es poden moure i acompanyar cada descobriment, aportant plaer senso-motriu que reforça l'estimulació "externa".


 A més a més el nadó pot sortir del joc en qualsevol moment.
Raptant, es pot moure  per l'espai i
sortir de la catifa on he preparat tot el material per investigar un altra tema sense dubte molt interessant per a ell/ella en aquesta etapa del seu desenvolupament: el seu propi cos!


Aquest vídeo presenta un tema que ja havíem comentat en la darrera entrada: la llibertat de moviment i la no intervenció de l'adult.
S'hi veu la mateixa bebé enfrontar-se amb un petit "problema" motriu, una cama al mig que li impedeix posar-se boca avall.
La meva actitud, com també durant la panera dels tresors, és la presència afectiva, mitjançant una mirada còmplice, paraules per animar-la a realitzar els seus reptes, gestos que imiten les seves intencions sense actuar a sobre.
Ho comú si vegeu el vídeo, és tenir immediatament l'impúls a ajudar-la i treure aquesta cama al mig, pobreta, per acompanyar-la a posar-se boca avall.
No penseu que no l'hagi pensat...
Però m'he dit, espera't, Silvia, confia en ella, en la seva competència.
Està concentrada, està investigant la manera per fer-ho sola, no li treguis l'oportunidat de descobrir de manera autònoma aquest èxit, ho farà servir per futurs aprenentatges!
I finalment ho consegueix. Fixeu-vos en la seva cara. Quina alegria!
 Bravo !!!



No hay comentarios: